Des de la comunió, no han passat moltes coses, les meues amigues se n'han anat a França nou dies, i el cap de setmana passat va ser la gradació de segon de batxiller dels tres instituts del meu poble. Eixe dia va ser tota una bogeria, perquè jo no em graduava, però vaig aver de pentinar a dues amigues que si que es van graduar. Després de pentinar-les vaig haver de tornar a ma casa per a arreglar-me i després vaig haver d'anar a casa de la meua germana a deixar les coses perque eixa nit em quedava allí a dormir. Quan vaig deixar les coses, em vaig haver d'anar corrents a l'institut amb les meues amigues perquè arribàvem tard a la graduació. Tot va ser perfecte, l'entrega de les orles, els discursos interminables dels professors i alguns vídeos que vam posar dels graduats amb els que ens vam poder riure una estona. Després ens vam anar a sopar les amigues per a fer temps mentre que abrien la discoteca on estaven tots els graduats sopant. No ha hagut més novetats en aquestes dues setmanes, les meues amigues han tornat sanes y salves de França i tots estem feliços i contents de tener-les otra volta amb nosaltres.

Per fix ha passat ja la comunió. Ens ho vam passar molt bé, el meu nebót estava molt guapo amb el seu traje de capità. El local on es va celebrar el convite es va quedar perfecte. Les taules estavan adornades amb tàpets blancs i verds, i centres de taula fets amb bufes. Li van fer dos pastissos de fondant, una amb la forma de l'escut del Real Madrid, i altre amb la samarreta de Cristiano Ronaldo. Li van regalar moltes coses, és a dir el xiquet s'ho va passar molt bé, encara que els adults do es van quedar arrere, perquè van començar amb les cerveses al migdia i van acabar amb els cubates sobre les dotze de la nit. Ens ho lo van passar tots en grand i espere que prompte hi haja una altra reunió familiar com aquesta, per pasar-nos-ho millor.

Aquests últims dies tot el món està molt nerviós perquè el cap de setmana que ve és la comunió del meu nebot. I tots estan preocupat per si no està tot preparat a temps.
Hui és l'ultim dia abans de la comunió i em toca fer de perruquera per a la meua germana i després fer-me càrrec del meu nebot, perquè tots els meus germans van a estar preparant tot per al matí. Espere que tant d'esforÇ vanga la pena.

El nóvio de ma mare és un home que sempre ha estat ahí per a tot, sempre ha recolzat a ma mare en tot, i amb mi sempre s'ha comportat com un pare. Fins fa dos anys la seua mare convivia amb nosaltres, perquè va tindre una caiguda molt forta i li van dir que no es podia quedar a soles. Al final va morir d'un càncer un el fetge. Ens va costar molt superar-ho, però preferim pensar que està en un lloc millor. Ara ens porten tots molt millor i espere que dure per molt de temps.

Podria seguir explicant moltes coses que m'han passat en aquest anys, però com ja he dit preferisc fer creu i ratlla de totes les desgràcies que m'han anat passant el llarg de tota la meua vida. Per ara em va tot molt millor, en la família hi ha piques, però se suposa que en totes les famílies sempre hi ha piques. Amb els amics,  també em va molt bé, i en salut, bo, jo estic molt bé però l'any passat li diagnosticaren un càncer a la meua mare. Per sort, la setmana passada va anar al metge i ja li han donat l'alta. D'altra banda, tinguem sort de tindre al nostre costat a un home que li treu el somriure dia a dia.

No sé com començar a explicar la meua vida, així que començare pel principi. Des de sempre he estat una vida bastant independent, ja que he crescut sense pare, però també he tingut la sort d'haver tingut al meu costat una mare com es la meua i als meus germans. El meu germà sempre ha tingut cura de mi des de molt petita, ja que la muea mare sempre havia d'estar treballant. Quan tenia cinc anys, la meua mare es va casar amb un home, però no els va anar molt bé ja que aquest home va acabar pegant a la meua mare. Per sort aquest home ja està fora de les nostres vides i fa molts anys que no el veig per ací.
A l'any següent vaig tenir la sort que m'escollirem com a madrina de la meua comparsa, eixe any vaig ser la nena més feliç del món. Però aquesta sort va canviar per complet quan van començar les classes i vaig canviar de col·legi. Diguem que mai em vaig portar bé amb els xics de la meua classe, ni abans, ni ara, ni mai. Els anys de col·legi van ser els pitjors de la meua vida, ja que em peien la vida impossible, però en arribar a l'institut, pot ser gràcies a la incipient maduresa de què començaven a ser conscients, em vaig començar a portar millor amg ells. En 1º ESO vaig repetir, i crec que va ser el millor, perquè vaig perdre de vista a moltes persones que era millor no haver conegut. I vaig conéixer a altres persones que a dia d'avui els considere els meus amics. La meua vida no ha sigut molt fàcil que diguem, aix´que vaig decidir deixar darrere el passat i viure el present sense res ni cap persona que m'atormente.