No sé com començar a explicar la meua vida, així que començare pel principi. Des de sempre he estat una vida bastant independent, ja que he crescut sense pare, però també he tingut la sort d'haver tingut al meu costat una mare com es la meua i als meus germans. El meu germà sempre ha tingut cura de mi des de molt petita, ja que la muea mare sempre havia d'estar treballant. Quan tenia cinc anys, la meua mare es va casar amb un home, però no els va anar molt bé ja que aquest home va acabar pegant a la meua mare. Per sort aquest home ja està fora de les nostres vides i fa molts anys que no el veig per ací.
A l'any següent vaig tenir la sort que m'escollirem com a madrina de la meua comparsa, eixe any vaig ser la nena més feliç del món. Però aquesta sort va canviar per complet quan van començar les classes i vaig canviar de col·legi. Diguem que mai em vaig portar bé amb els xics de la meua classe, ni abans, ni ara, ni mai. Els anys de col·legi van ser els pitjors de la meua vida, ja que em peien la vida impossible, però en arribar a l'institut, pot ser gràcies a la incipient maduresa de què començaven a ser conscients, em vaig començar a portar millor amg ells. En 1º ESO vaig repetir, i crec que va ser el millor, perquè vaig perdre de vista a moltes persones que era millor no haver conegut. I vaig conéixer a altres persones que a dia d'avui els considere els meus amics. La meua vida no ha sigut molt fàcil que diguem, aix´que vaig decidir deixar darrere el passat i viure el present sense res ni cap persona que m'atormente.