Aquests últims dies tot el món està molt nerviós perquè el cap de setmana que ve és la comunió del meu nebot. I tots estan preocupat per si no està tot preparat a temps.
Hui és l'ultim dia abans de la comunió i em toca fer de perruquera per a la meua germana i després fer-me càrrec del meu nebot, perquè tots els meus germans van a estar preparant tot per al matí. Espere que tant d'esforÇ vanga la pena.

El nóvio de ma mare és un home que sempre ha estat ahí per a tot, sempre ha recolzat a ma mare en tot, i amb mi sempre s'ha comportat com un pare. Fins fa dos anys la seua mare convivia amb nosaltres, perquè va tindre una caiguda molt forta i li van dir que no es podia quedar a soles. Al final va morir d'un càncer un el fetge. Ens va costar molt superar-ho, però preferim pensar que està en un lloc millor. Ara ens porten tots molt millor i espere que dure per molt de temps.

Podria seguir explicant moltes coses que m'han passat en aquest anys, però com ja he dit preferisc fer creu i ratlla de totes les desgràcies que m'han anat passant el llarg de tota la meua vida. Per ara em va tot molt millor, en la família hi ha piques, però se suposa que en totes les famílies sempre hi ha piques. Amb els amics,  també em va molt bé, i en salut, bo, jo estic molt bé però l'any passat li diagnosticaren un càncer a la meua mare. Per sort, la setmana passada va anar al metge i ja li han donat l'alta. D'altra banda, tinguem sort de tindre al nostre costat a un home que li treu el somriure dia a dia.