I és que en aquest temp, m'he adonat que les coses menudes són les més grand que existeien. Quan necessites una abraçada, la primera persona que te la dóna, és la persona, que t'ajuda a superar els problemes, siguen como siguen.
Que els regals no són la nostra família, amb ells et riures, plores, muntes festes a la babalà, plores llàgrimes de felicitat, ells són els que mai se m'aniran. Et pots separar kilometres i kilometres, però mai deixaran de pensar en ella. Que en aquesta vida necessitem persones al nostre voltant i què millor que la nostra família i amics.

Ara mateix és la festa de carnestoltes del meu poblre i no tinc disfressa. He de fer-ho en aquestes dues setmanes que falten i tinc molts exàmens. EStic un poc estressada, però ahir per fi vaig fer-me la falda per la disfressa. Con a mínim ja tinc una altra cosa feta i ja puc centrar-me en els exàmens.

Aquest any estic repitént curs, intente no perdre l'esperança però costa molt. Les notes de l'avaluació passada no foren molt bones i tot el món espera més de mi. Ja estem en la segona avaluació i estic esforçant-me molt. Aquesta setmana estic un poc agobiada per tots els exàmens que tinc, però espere que tot aquest esforç servisca per aprovar.