dimecres, 26 de febrer del 2014

I és que en aquest temp, m'he adonat que les coses menudes són les més grand que existeien. Quan necessites una abraçada, la primera persona que te la dóna, és la persona, que t'ajuda a superar els problemes, siguen como siguen.
Que els regals no són la nostra família, amb ells et riures, plores, muntes festes a la babalà, plores llàgrimes de felicitat, ells són els que mai se m'aniran. Et pots separar kilometres i kilometres, però mai deixaran de pensar en ella. Que en aquesta vida necessitem persones al nostre voltant i què millor que la nostra família i amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada